Si els coloms esdevinguessin micos

17 de juny - Lopburi  i Phitsanulok

Agafem el tren cap a Lopburi, parada prèvia a Sukotai imposada per la Vidal i el seu amor a les bestioletes peludes.

Hi ha una norma d'or pel turista amb pretensions: si vols conèixer ni que sigui de passada el país pel que viatges, viatja en tercera. Fellini es tornaria boig en un tren a Tailàndia, son tantes les escenes que es succeeixen que conjuntament amb el paissatge no dóna temps a aburrir-se. Entre les parets d'acer i sota els imprescindibles ventiladors del sostre del vagó viatgers amb cistelles i bosses de menjar, conversen, s'emprenyen amb les finestres encallades, comparteixen indicacions, compren menjar a les venedores ambulants que constantment passen pels passadissos anunciant a crits la seva oferta, i ajuden als dos pobres guiris despistats a identificar l'estació a la que han de baixar. Moure's per Tailàndia està resultant molt senzill gràcies a la amabilitat de la seva gent.

Arribem a Lupburi, una petita població, una altra petita ciutat amb més temples en ruines. I doncs, per què anar-hi? Doncs perquè és una ciutat presa pels micos. Els centenars de macacos que ocupen una part de Lupburi pugen i salten pels cables de la llum, entren a les botigues i cases, s'asseuen damunt dels cotxes i motos davant d'una població que els manté a ratlla amb tiratxines i pals de canya però que els adopten com si fossin mascotes comuns. Els micos són part indestriable de la identitat de la ciutat.

Al temple dels micos la concentració d'aquests simpàtics animals és fascinant. Acostumats a les persones, no dubten a trepar pel teu vestit. Centenars de micos amb les seves respectives famílies, cries i bitxos cuquis en general s'amonteguen, salten i trepen per sobre de l'estatua de buda que poques vegades es deu haver vist amb tanta necessitat de meditar per trobar pau.

Finalment el Querol va ser capaç d'evitar que la Vidal, un èsser altament sensible pel que fa als mamífers, no es deixés adoptar per una família de macacos i la seva corresponent càrrega de puces, i vam anar cap al tren aquest cop per fer un trajecte més llarg, pararem a Phitsanulok, ciutat veïna de Sukotai.

De camí a l'estació parem a reposar a una terrassa fantàstica, la del Matini, un bar on no només es menja bé sinó  que el jazz, el bon gust i una paret amb la imatge dels Blues Brothers et conviden a seure i descansar una mica dels hiperactius macacos.

De nou al tren el Querol fa coneixença amb un holandés del tipus "místics per àsia" que ens recomana acostar-nos a Mae Hong Son, a la frontera amb Birmània, un destí un mica hippie, ens adverteix, però molt idoni per a descansar a mig viatge. Prenem nota del suggeriment i l'estudiarem.

Phitsanulok és una parada tècnica al nostre viatge. Arribem quan ja s'ha fet fosc, hi trobem una estupenda pensió (la millor del que portem de viatge) i, havent sopat, recalem a un bar amb cerveses importades de tot el món on fem unes Beer Laos pels vells temps.