El pont sobre el riu Kwai

14 i 15 de juny - Bangkok i Kanchanaburi

Bangkok ens saluda plovent. Ja és tradició i a nosaltres ens agrada, perquè aquesta boja i histriònica ciutat, sota la pluja adquireix un aire a Blade Runner que ens encanta. Deixarem la capital pel final del viatge, així que no ens compliquem la vida i ens dirigim a una pensió molt modesta a khaosan road.

A l'endamà la intenció era arribar a Kanchanaburi per tren, però a l'Estació ens informen que precisament aquell tram de via està en obres i que no tornarà a estar actiu fins al setembre. Per sort, uns nois que es dediquen a la moto-taxi estan fent l'agost agafant a tots els despistats que, com nosaltres, no saben que només s'hi pot arribar en autobús. Els nois són uns cavallers i permeten que la Vidal carregui la motxil-la petita, mentre la gran va als peus del taxista. El Querol, però, haurà de fer tot el trajecte en la part del darrera de la seva moto amb nou kilos a l'esquena que a cada accelerada amenacen de fer-lo rodolar enrere. A banda del viatge, els xavals van a comissió en una empresa de transports en furgoneta, i es allà on ens deixen. Com que el preu és el mateix que en la línia regular ens hi avenim.

Kanchanaburi és un poblet a dues hores de Bangkok, té l'encant de molts altres poblets del sudest asiàtic crescuts a la vora d'un riu, però és Hollywood el que el fa especial. El riu en questió no és altre que el Kwai, i alberga el pont sobre el riu Kwai. Bé, la versió beta, ja que uns quants antecessors van ser bombardejats durant la II Guerra Mundial.

Tota la ciutat reté història, del cinema i de la real, ja que la línia del famós ferrocarril és coneguda com "el tren de la mort". Milers de persones hi van perdre la vida en el moment de la seva construcció, com a treballadors forçats de l'exèrcit japonès, persones de molts llocs, motiu pel qual la ciutat alberga també un impressionant cementiri dels aliats.

Arribats a aquest punt val a dir que el paper de Tailàndia a la guerra va resultar més aviat galdós. Davant l'ocupació japonesa el monarca va seguir la seva tradicional política: sobreviure fent-se útil a la potència dominant del moment. Estratègia certament arrelada atès que posteriorment va jugar el mateix rol durant les guerres de la península indoxina actuant de base titella de les potències occidentals contra Vietnam, Laos i Cambotja. Van arribar a donar aixopluc a Pol-Pot i als criminals Jèmers Rojos un cop van ser foragitats de Cambotja pels vietnamites, per tal que poguèssin iniciar una guerra de guerrilles ben provisionats pels Estats Units. No cal pensar però que l'exèrcit tailandés no compti amb un historial de glorioses victòries: tenen una especial traça en fer cops d'estat contra governs elegits democràticament quan fan nosa a l'oligarquia de per aquí. Ah i de tant en tant s'enreden a trets amb els cambotjans per uns metres de frontera amb uns temples pel mig.

Arribats a Katxamburi, creuem el mercat municipal i el cementiri per deixar les bosses i allotjar-nos al Jolly Frog, un lloc cutrillo que guanya pel seu jardí a la vora del Kwai. Lloguem unes bicicletes i cap al pont.

De l'original només en queden les arcades del principi i del final, però original o reconstruit, creuar-lo et fa sentir una miqueta privilegiat.

Acabem el dia fent el que sabem fer millor: menjar. Molt recomanable una visiteta al Blue Rice, trobareu una terrassa cuidada amb unes vistes del riu magnífiques i una carta estupenda. Tastem el mat-sa-ma curry, tradicional de Tailàndia, que resulta formidable, i l'especialitat de la casa: l'arrós blau Si hi aneu penseu de portar una lot per la tornada.