Els horteres que encarreguen dibuixar els escuts dels estats, normalment monarques, ministres i cancellers, tenen per costum exigir que hi apareguin coses pretencioses: lleons, corones, aligues, dracs, palaus, espases o sols naixents. A Tailàndia hi van posar una mena de bèstia mítica amb ales, cos humà i potes de pollastre que combina fatal amb la cara de mussol del monarca als bitllets i monedes. Si algun dia arriba una república que vulgui repensar les coses i ens demanen el nostre parer, tenim molt clar què hi posaríem a l'escut tailandés: un tamboret de plàstic, a poder ser d'un color ben kitsch, rosa o blau parxís.
El tamboret de plàstic hauria d'encapçalar la simbologia tailandesa, en un lloc molt per sobre de les pagodes o els reis amb cara de mussol. El tamboret de plàstic és el pilar sobre el que se sosté la veritable cultura popular tailandesa: als carretons de menjar, als karaokes, a les barberies, als mercats... els tamborets de plàstic són omnipresents, l'alfa i omega d'un sistema de vida que desdibuixa la frontera entre llar i carrer amb poques limitacions més que les que imposa el monsó.
Ens agraden els tamborets i estimem el sudest asiàtic, el menjar, la gent, els paissatges. La calor no tant, però ens encanta en definitiva.
Hem viatjat a la majoria dels països que el composen, però ens faltava precisament Tailàndia. D'un temps cap aquí s'ha posat prou de moda i ens preocupava la massificació, però hem estat diverses vegades a Bangkok i la curiositat de conèixer el país que té tan increïble capital ens ha guanyat.
Hi destinarem 24 dies. Al principi de la preparació del viatge teniem la idea de desviar-nos des del nord de Tailàndia un parell de dies, fer un petit descens pel mekong i tornar un dia a Luang Prabang, la antiga capital de Laos que tant ens va agradar. Preteniem també un cop al sud fer un salt a Malàsia i tornar a les paradisíaques illes Perhentians. Preteniem massa i encara no coneixiem tot el que ofereix Tailàndia. No farem salts a altres païssos, i un cop preparada la previsió de ruta, comencem ja amb el trist regust d'haver de renunciar a conèixer provincies senceres... Si més no en aquest viatge ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada