Chiang Mai 19 i 20 de juliol
La Loneley ho deia ben claret: a Chiang Mai s'acumulen guiris, turistes nacionals, temples i monjos a parts iguals, com que per separat cap dels elements ens atreia especialment i en conjunt més aviat ens repelia, no varem preveure anar-hi. Però no sabem ben bé com, el hippy que vàrem conèixer al tren a Phitsanulok ens ha convençut, i anirem cap a Mao Hong Son. Per arribar-hi, hem de fer escala a Chiang Mai.
Set hores de bus més tard i amb el cul més pla que una carpeta arribem a Chiang Mai. L'autocar l'hem agafat a l'estació de Sukotai, on tenen una mena de parc infantil o pipican per a que els monjos puguin esperar l'autobús sense barrejar-se amb la púrria de descarriats que acostumen a poblar les terminals. Entre ells nosaltres, és clar.
Intuïm que Chiang Mai és una ciutat bonica, divertida i amb forta personalitat... soterrada sota tones i tones de turistes guiris i nacionals. Per aquí caldria una Ada Colau que anés posant una mica d'orde. Per a nosaltres Chiang Mai és una escala tècnica per arribar a Mae Hong Son.
Ens hem allotjat al carrer motxil·ler, al centre de la ciutat, que rebossa turistes a la recerca de coneixences místiques. El traçat laberíntic dels seus carrers al centre convida a perdre-s'hi passejant, i és que Chiang Mai té l'encant caotic i càlid de les ciutats del sudest asiatic. Una barreja de vell i nou, de brut i vintage, d'olor a humit i a fruita podrida. Al sortir però tenim la sort o la desgracia de topar amb el mercat nocturn, un immens mercadillo setmanal de souvenirs que ocupa el carrer central, amb la densitat demogàfica d'un vagó de metro en hora punta. Riu-te'n tu de les Rambles de Barcelona!
Set hores de bus més tard i amb el cul més pla que una carpeta arribem a Chiang Mai. L'autocar l'hem agafat a l'estació de Sukotai, on tenen una mena de parc infantil o pipican per a que els monjos puguin esperar l'autobús sense barrejar-se amb la púrria de descarriats que acostumen a poblar les terminals. Entre ells nosaltres, és clar.
Intuïm que Chiang Mai és una ciutat bonica, divertida i amb forta personalitat... soterrada sota tones i tones de turistes guiris i nacionals. Per aquí caldria una Ada Colau que anés posant una mica d'orde. Per a nosaltres Chiang Mai és una escala tècnica per arribar a Mae Hong Son.
Ens hem allotjat al carrer motxil·ler, al centre de la ciutat, que rebossa turistes a la recerca de coneixences místiques. El traçat laberíntic dels seus carrers al centre convida a perdre-s'hi passejant, i és que Chiang Mai té l'encant caotic i càlid de les ciutats del sudest asiatic. Una barreja de vell i nou, de brut i vintage, d'olor a humit i a fruita podrida. Al sortir però tenim la sort o la desgracia de topar amb el mercat nocturn, un immens mercadillo setmanal de souvenirs que ocupa el carrer central, amb la densitat demogàfica d'un vagó de metro en hora punta. Riu-te'n tu de les Rambles de Barcelona!
Els comerciants de la zona monten paradetes banda i banda de carrer mentre que al centre dels carrils, desafiant a la turba de turistes i sense por de morir aplastats en qualsevol moment, es situen persones amb discapacitats (sols o en grup) tocant algun instrument o cantant cançons molt conegudes pels locals. També es veuen infants ballant durant hores amb vestits ben lluents, un exercici de treball infantil amb total tolerància de les autoritats.
En els carrers perpendiculars també s'extén, i es pot trobar des d'art, remeis miraculossos, olis de massatges, samarretes, sucs, sabates... Tot amenit amb algun grup de harecrisnes, joves occidentals amb pinta d'haver abusat dels al·lucinògens, que fan les delicies de tots els turistes exhibint la seva espiritualitat i connexió amb la mare terra, en fi...
Posats a fer el guiri, la Vidal, que és un èsser apassionat per les alçades, ha vist que per aquí hi ha una ruta de tirolines per la selva. Així doncs, decidim allargar un dia més l'estança per anar entrant en contacte amb la jungla des d'una experiència lúdica.
Si mai veniu per Tailàndia i us salteu la parada a Chiang Mai, no passa res. Si veniu per aquí, és una bona idea allunyar-se del centre turístic i cercar els barris on viu la gent normal. Pel que hem vist hi són i tenen molt bona pinta. I si al final preferiu fer el turista, aprofitar per comprar uns quants regals, saltar-vos la dieta de fideus i fer unes tirolines per la selva, doncs perfecte. Nosaltres no ens xivarem a ningú.
Si mai veniu per Tailàndia i us salteu la parada a Chiang Mai, no passa res. Si veniu per aquí, és una bona idea allunyar-se del centre turístic i cercar els barris on viu la gent normal. Pel que hem vist hi són i tenen molt bona pinta. I si al final preferiu fer el turista, aprofitar per comprar uns quants regals, saltar-vos la dieta de fideus i fer unes tirolines per la selva, doncs perfecte. Nosaltres no ens xivarem a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada